dimecres, 1 de març de 2017

Rose Hill House, de Pepa Bagaria

He d'anar-me'n - Cornèlia abril
Rose Hill House, de Pepa Bagaria - fragment


Aparcà el cotxe a l'entrada i en baixar va sentir la humitat fins el moll de l'os. Era ja mig matí però el sol no escalfava gens. La Helen va fer unes passes enrere per mirar-se la casa en perspectiva. Hauria dit que semblava més gran i més maca a la pàgina web. En canvi ara la veia desgavellada, francament. Els rosers estaven marcits i el jardí ple de brossa. És clar que no es podia queixar, havia fet un bon tracte amb el preu del lloguer. Tot i així se sentia una mica decebuda.


Va obrir la porta esperant sentir el grinyol típic de les cases embruixades a les pel·lícules de por, però el cert és que anava com la seda. Tot era ben fosc a dins i es colava molt poca llum per les escletxes. Però amb les finestres obertes de bat a bat es va sorprendre. No hi havia rebedor, era una habitació gran que feia la funció de saló i menjador. Al fons, una preciosa llar de foc presidia tot l'espai. Les parets s'havien pintat d'un lluminós color blau cel i les finestres i portes de blanc. El conjunt feia una estranya sensació de casa marinera que resultava si més no il·lògic, considerant que estava al bell mig del camp.


1 comentari:

  1. Aquest fragment lluminós- com ho és aquesta casa blava i blanca- fa venir moltes ganes de llegir tot el relat. Vols saber cóm s'ha arribat aquí, a aquesta casa de jardí descuidat, què passarà entre els seus murs...felicitats, Pepa, per saber-ho expressar tan bé.

    ResponElimina