dimarts, 21 de febrer de 2017

La ratlla.

La ratlla

Camina trepitjant la ratlla.

No la pot deixar.

Si deixa la ratlla caurà, n’està segur.


Una passa, una altra passa.

Així, suaument, a poc a poc, sense córrer, sense mirar als costats, el cap endavant, un peu darrere l’altre, sempre per damunt la ratlla.

De cop, uns ulls a la seva esquena. Es gira, és un impuls.

Els seus ulls s’endinsen en els altres, els peus se li capgiren i per uns moments, la ratlla ja no és el centre del seu univers.

I és en aquell moment que cau al buit més espantós.

 Montse Medalla


                                         

1era imatge, de l'autora.

dimecres, 15 de febrer de 2017

Carquinyolis amb ratafia, de Mercè Bagaria


fragment del conte "Carquinyolis amb ratafia"
de Mercè Bagaria

"Les postres eren la comesa del tercer convidat, un advocat reciclat en diputat i posteriorment en diplomàtic i en assessor empresarial, i que bé podria reciclar-se encara en predicador o en xarlatà, atesa la verbositat de què feia gala, o bé en actor de cinema bèl·lic si es tenia en compte la marcialitat del seu port. L'advocat camaleònic, fidel als seus orígens reusencs, va triar el senzill i deliciós menjar blanc, tan deliciós i antic que Cervantes ja havia volgut que tant el Quixot com Sanxo l'assaborissin en la seva estada a la ciutat de Barcelona."



CONTES PER MENJAR-SE'LS
Autor: Els setge petges
Edicions Els Llums