dimarts, 21 de febrer de 2017

La ratlla.

La ratlla

Camina trepitjant la ratlla.

No la pot deixar.

Si deixa la ratlla caurà, n’està segur.


Una passa, una altra passa.

Així, suaument, a poc a poc, sense córrer, sense mirar als costats, el cap endavant, un peu darrere l’altre, sempre per damunt la ratlla.

De cop, uns ulls a la seva esquena. Es gira, és un impuls.

Els seus ulls s’endinsen en els altres, els peus se li capgiren i per uns moments, la ratlla ja no és el centre del seu univers.

I és en aquell moment que cau al buit més espantós.

 Montse Medalla


                                         

1era imatge, de l'autora.

2 comentaris:

  1. Uh quina sensació de gravetat, de deixar-se anar del fil que et mantenia a lloc...si has anat a l'Aneto, abans d'arrivar a dalt de tot hi ha un pas de roques entre dos estimballs...allà va ser on per primer cop vaig sentir com crida l´abisme...un destirotament de cap i d'estòmac, un sentir que t'has d'agafar molt fort si no vols caure...el poema és plàstic i fa basarda.

    ResponElimina
  2. Silvia, gràcies pel comentari! L'abisme sempre ens crida i al mateix temps fa que se'ns seguin les cames, oi?

    ResponElimina