Manganell
Tapo
escletxes d’un poema
amb
paraules poc precises,
ornaments
bells i anodins.
Volia explicar
les passeres i el pont
que
foren el meu reialme:
la barana
roja, rovellada,
la olor
dels nius assedegats,
l’esgarrifança
i delícia d’entrar
a l’aigua,
tota la pell, i més endintre,
travessada
per esclats de blanca joia,
l’horror
als habitants informes sota els peus.
La
certesa que l’estiu era tot nostre.
Però
les paraules son petites
i no
poden dir l’olor, ni com
es
mouen els colors, ni explicar un bri
dels
vespres de geranis, ni de la sorra
calenta
i blanca, ni de la certa, total
commoció
de l’alegria
dels
estius que em van donar.
S
Armangué agost 2017