Sóc el que queda després de la pluja.
He viscut llargues vides
que no havia triat viure;
cap de les tempestes
de fred i gripaus perduts entre les fulles.
No m'ha estat permès- cel maligne-
quedar-me a la primera casa,
ni trobar ja altre aixopluc
que aquesta pendent negrosa,
teixida d'óssos i argila. Un llarg dogal
per mans ferides sargit
és el meu llegat de penombra.
Sílvia Armangué Jorba
m'agrada el dibuix
ResponEliminatampoc triem néixer, però ja arribats a la vida, fem-la nostra
.
fem-la nostra, si podem... i fem la nostra, si ens deixen!
ResponElimina