Però no ens equivoquem: he navegat plàcidament per la Mediterrània i, de cop, sense previ avís, s'ha aixecat un vent fort que ha fet que haguéssim de canviar veles, rectificar rumbs, i en definitiva, posar-nos alerta.
És bonic, el mar, molt bonic! Però "el nostre mar" és imprevisible...
Imprevisible és, també, tot allò que ens envolta. El paisatge més idíl·lic pot, en un moment donat, tombar-se en contra nostra.
No et fiïs de la calma de la mar, diu l'havanera.
ResponEliminamai, no et fiïs mai dels mais
Eliminasi cal ho tornarem a cantar tot salpant
;)
Crec que l'havanera reflecteix molt bé la vida, potser sense saber-ho, podem trobar metàfores a moltes cançons (de les quals no sé si l'autor n'és sempre conscient, encara que voldria pensar que sí)... una cançó no deixa de ser unu poema amb música, oi?
EliminaYo, que en la piel tengo el sabor
ResponEliminaAmargo del llanto eterno
Que han vertido en ti cien pueblos
De Algeciras a Estambul
Para que pintes de azul
Sus largas noches de invierno
A fuerza de desventuras
Tu alma es profunda y oscura...
Sí, Carmeta, yo también nací en el Mediterráneo!!!
Elimina...I escondido tras las cañas
ResponEliminaduerme mi primer amor...