divendres, 28 de juliol de 2017

Amor absent - Montserrat Medalla

                                                                                Amor absent

Amor absent,
poeta de paraules manllevades,

ermità ocult
que t'emmetzines
amb glosses i balades:

Potser no saps

Que en la meva buidor,
et busco entre les ombres,
i dins dels meus somnis,
buida del tot, per

Amb tu,
                                            
Omplir-me d’història,
omplir-me d’onatges,
omplir-me de vida,
omplir-me de tu.                                                                                                                                              
Montse Medalla  (Poemes a l'absència)     
(2004)                                                                                                     

3 comentaris:

  1. Amor absent que parla de tot l'amor que necessitàvem i que no ens ha estat donat...és molt bell i inspirador.

    Jo volia un amor de matinada
    que em consolés de l'amargor de la vida
    que m'abracés la pell amb seda freda
    i em digués que la lluita està guanyada
    però he tingut malsons on piquen canyes
    i l'aigua del riu es torna negra...
    a canvi, pel meu bé i per goig d'altres,
    la merla i el rossinyol esbossen la tonada
    cada matí, entre alzines joves,
    i em dónen la dolcesa que em mancava...

    ResponElimina
  2. És convenient saber que no es por fer el buit dins de cadascú, com recomanen alguns gurus maldestres. Sempre tenim la consciència 'en pantalla' dins nostre, oferint la seva riquesa. De manera que cal, en tot cas, integrar les riqueses de l'altre i així fer un tot que completi el nostre desig.
    Bons poemes, endavant i a navegar l'univers.

    ResponElimina
  3. AMOR, tan cantado como volátil, me lleva a rememorar unas palabras de F. Cabral

    …quisiste atrapar al ave y sólo lo has enjaulado quisiste ser su señor pero sólo lo has matado. Hermano te equivocaste la fuerza no está en las manos para ser dueño del ave no hay que tenerlo en la mano sino dejarlo volar y gozar de su color, su libertad y su canto: que no sirve la alegría si es a costilla del llanto.

    ResponElimina