dilluns, 10 de juliol de 2017

sense títol - Matilde Nuri






cadascú de nosaltres duu clavats a l'esquena
el nom, dos còrvids i un codi secret
principi o finalització d'una feridura incurable

                                   gori-gori, gemecs de dol

i a les mans de palmell pla
ja separats els dits, els mots s'escolen
com l'aigua que no haurem de beure



7 comentaris:

  1. Si almenys les ales dels còrvids ens ajudessin a volar... són potents i van alts. Lluents, majestuosos, saben trobar l'aigua que falta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ens claven l'ull i les urpes
      ja veus, misèria vestida de glòria

      Elimina
  2. Enyoro el seu vol en parella pels cels de Mont-ral mentre grallen amb veu de creuer. A la tarda, ajocats per dormir en alguna roca dels Motllats, fan una veu suau, com si comentessin el dia.

    ResponElimina
  3. no sé si comparteixo simpatia pels còrvids, poser canvio d'opinió després de llegir els dos comentaris teus
    ;)

    ResponElimina
  4. Em refereixo només als corbs, els que tinc observats d'anys.
    Hi ha les garses, boniques però sense majestat; els gaigs, també colorits però de vol rasant i curt: aquests els imito molt bé en el cant, i em responen; i les gralles i cornelles, que solen resseguir prats i sembrats.

    ResponElimina
  5. ah, interessant el diàleg amb els gaigs, segur que és un intercanvi amb sentit, com qui no vol, eh! quina alegria comprovar que et responen, oi? m'imagino que ha de ser sorprenent

    jo avui podria xerrar amb una cigala que des de primera hora del matí està cantant la seva monotonia de calor
    tot i que jo no tinc sensació de xafogor com altres dies

    a vegades, quan comença el dia, també sento una merla femella
    .

    ResponElimina
  6. Vam trobar una garsa petita un estiu. Un amic la va cuidar ( era massa petita per valer-se). Va viure amb la garsa durant anys: es va fer gran, esplèndida, estimada. La duia a l'espatlla, la garsa entenia les seves paraules. Mai li va fer un gest agressiu.
    La cultura popular diu coses aixì: Cria cuervos y te sacarán los ojos. I no, no és cert. Si cries a un animaló tens un bell amic que mai oblida que el vas emparar.

    ResponElimina