cadascú de nosaltres duu clavats a l'esquena
el nom, dos còrvids i un codi secret
principi o finalització d'una feridura incurable
gori-gori, gemecs de dol
i a les mans de palmell pla
ja separats els dits, els mots s'escolen
com l'aigua que no haurem de beure
Si almenys les ales dels còrvids ens ajudessin a volar... són potents i van alts. Lluents, majestuosos, saben trobar l'aigua que falta.
ResponEliminaens claven l'ull i les urpes
Eliminaja veus, misèria vestida de glòria
Enyoro el seu vol en parella pels cels de Mont-ral mentre grallen amb veu de creuer. A la tarda, ajocats per dormir en alguna roca dels Motllats, fan una veu suau, com si comentessin el dia.
ResponEliminano sé si comparteixo simpatia pels còrvids, poser canvio d'opinió després de llegir els dos comentaris teus
ResponElimina;)
Em refereixo només als corbs, els que tinc observats d'anys.
ResponEliminaHi ha les garses, boniques però sense majestat; els gaigs, també colorits però de vol rasant i curt: aquests els imito molt bé en el cant, i em responen; i les gralles i cornelles, que solen resseguir prats i sembrats.
ah, interessant el diàleg amb els gaigs, segur que és un intercanvi amb sentit, com qui no vol, eh! quina alegria comprovar que et responen, oi? m'imagino que ha de ser sorprenent
ResponEliminajo avui podria xerrar amb una cigala que des de primera hora del matí està cantant la seva monotonia de calor
tot i que jo no tinc sensació de xafogor com altres dies
a vegades, quan comença el dia, també sento una merla femella
.
Vam trobar una garsa petita un estiu. Un amic la va cuidar ( era massa petita per valer-se). Va viure amb la garsa durant anys: es va fer gran, esplèndida, estimada. La duia a l'espatlla, la garsa entenia les seves paraules. Mai li va fer un gest agressiu.
ResponEliminaLa cultura popular diu coses aixì: Cria cuervos y te sacarán los ojos. I no, no és cert. Si cries a un animaló tens un bell amic que mai oblida que el vas emparar.