divendres, 21 d’abril de 2017

No tanquis els ulls

No tanquis els ulls - Mercè Bagaria 
SI ES FA FOSC, de Cornèla Abril
Ònix Editor - 2017



Al primer quart, li va tremolar la parpella esquerra; al segon quart, una lleu contracció s’apoderà del polze de la mà dreta; al tercer, un calfred li va recórrer l’espinada; i al quart, li van venir ganes incontrolables d’estossegar. Mentre tocaven les quatre de la matinada, va obrir sobtadament els ulls. Era ben fosc.Va mirar d’estirar el braç, però li va ser impossible. De fet, no semblava que fos al seu llit, perquè ell tenia un king size com Déu mana, i aquest li resultava estret i incòmode, per bé que el tacte era suau, sedós, agradable. Va provar inútilment d’incorporar-se, però el cap li va topar amb alguna cosa dura. «On coi ets, Segimon? —li va dir aquell jo impertinent que sempre l’esbroncava per tot—. En quin merder t’has ficat?» Li va sortir una veu prima: «Això, això sembla un...». Va ser incapaç de pronunciar la paraula, per si de cas portava malastrugança, però no va poder evitar de visualitzar-la: «fèretre».


2 comentaris:

  1. No et puc comentar gran cosa sobre el tema, que ara em toca molt d'aprop.
    Una abraçada i èxit sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. no ho facis, o ja ho has fet, però en qualsevol cas, gràcies

      també des d'aquí una abraçada i tot el confort possible
      .

      Elimina