DESISTIR DE RENUNCIAR publicat al blog '....i escaig' ( juny 2014)
viatjar a la perifèria d'un arbre
on el terrer pròdig és confluència d'aigües
i el plor final, gratitud
escriure, doncs, com sospitàvem
esdevé lluita sense guerra
per què matar? per a què morir?
si llegir és rellegir i un plaer a l'abast
si els pensaments són
excepcional possibilitat de criteri
ordre, serenor, treva, esguard
tenim la delícia a les mans
tal vegada els dits potinejats
intacte l'esperit
-Matilde Nuri i Espona
"La perifèria d'un arbre..." imatge suggestiva que descobreix mons circulars i explorables. Per entretenir-s'hi meditant que la fortalesa l'adquirim a base de lentitud.
ResponEliminaUna abraçada
m'agrada la perifèria, molt més que el nucli central,
ResponEliminaels espins
;)
M'agrada "els pensaments són possibilitat de criteri". M'agrada tot, el poema, però aquest vers en concret m'ha agradat més!
ResponEliminauna excepcionalitat, el criteri
Elimina;) gràcies!
Segurament, sí, gairebé natural, els dits, i el cos, potinejats i malalts, de trista malaltia que deu ser la vida...damunt l'esperit intacte. Oh, m'emociona molt!
ResponEliminacom una defensa de la innocència
Eliminagràcies, per l'emoció
.