per molt que els representants del sistema pretenguin mantenir les zones 'des de dins' acordonades, fumigades, asèptiques, sota vigilància, i per molt que el sistema sigui també al seu torn canvi des de dins: que res no canviï si no és per a la conveniència pròpiauna companya em diu i apunta: si vols construir a vegades abans cal derruir; cert!, quan la pilota s'ha fet massa gran, podem fer-ne miques i seguir: condemna o esperances en un entorn que respon a una dinàmica cíclica
a mi em genera seguretat i per tant esperança, que tots els dies tinguin 24 hores i que les estacions de l'any siguin quatre; que anem coneixent les cordes del destí i l'univers en expansió
els antics estaven convençuts que l'univers era pla i per tant tenia una dimensió, després van acceptar dues dimensions, més tard tres i finalment quatre, una ficció a l'espai temps
avui sabem que l'univers té onze dimensions si no més
mai no recomencem de zero
Matilde Nuri i Espona
Cornèlia Abril- juny'17
Des de l'hamaca només ens podem deixar gronxar lentament i deixar que les papallones es posin als nostres braços mentre rebem la carícia de les fulles del freixe.
ResponEliminaSom massa petits i joves -sempre joves- per abastar les dimensions que apareixen. Allà se les componguin. Quan sigui a l'altre món ja us explicaré quantes n'hi ha.
A mi em dóna la sensació que estàs parlant e la vida en general. Al món de l'educació, això també passa. L'aprenent va acumulant experiències i de tant en tant es produeix un tarrabastall, un desequilibri, que revoludiona. I després, tot s'equilibra, pausadament, incorporant el nou aprenentatge a tots els altres. Mai, allò que s'aprèn de nou, cau sobre el no res, perquè l'experiència prèvia és allà...
ResponElimina