dimarts, 10 de gener del 2017

Un fragment del relat de Sílvia Armangué “Merengues de color groc, verd i rosa”, del llibre He d'anar-me'n, de Cornèlia Abril




Però el coneixement és secundari, ja que la feina primordial és mantenir la maquineta en bon ús. Vaig traslladar-me per anar a estudiar i a treballar a la gran ciutat, i allà em perdia pel metro i pels carrers, per les aules altes i velles, enmig d’aquella gentada d’hora punta, sentint-me més sola que mai, d’un altre tipus de soledat que aquella que havia buscat tant abans. He oblidat moltes coses, però sí que recordo els entrepans calents i planxats de formatge fos que em prenia al bar de la facultat, els dies que em sentia valenta i era capaç de baixar les escales cap a la cafeteria sorollosa, sense finestres, les taules mal posades, sempre atapeïda d’estudiants i alguns professors joves, que fumaven i discutien i reien entre crits, enmig del fum i la llum massa brillant dels flexos del sostre baix.

2 comentaris:

  1. Potser perquè el fragment de la Sílvia fa referència a un entrepà menjat en un recinte ple de professors i estudiants, he pensat en el començament de El profesor, de Frank McCourt, MAEVA - Traducció: A. Pareja - Any 2006, i sobretot en la dedicatòria: A las próximas generaciones (...)

    "Cantad vuestro canto, danzad vuestra danza, contad vuestro cuento".

    ResponElimina