Però el coneixement és secundari, ja
que la feina primordial és mantenir la maquineta en bon ús. Vaig traslladar-me
per anar a estudiar i a treballar a la gran ciutat, i allà em perdia pel metro i
pels carrers, per les aules altes i velles, enmig d’aquella gentada d’hora
punta, sentint-me més sola que mai, d’un altre tipus de soledat que aquella que
havia buscat tant abans. He oblidat moltes coses, però sí que recordo els
entrepans calents i planxats de formatge fos que em prenia al bar de la facultat,
els dies que em sentia valenta i era capaç de baixar les escales cap a la cafeteria
sorollosa, sense finestres, les taules mal posades, sempre atapeïda d’estudiants
i alguns professors joves, que fumaven i discutien i reien entre crits, enmig
del fum i la llum massa brillant dels flexos del sostre baix.
Bonica il.lustració! Petons;-))
ResponEliminaPotser perquè el fragment de la Sílvia fa referència a un entrepà menjat en un recinte ple de professors i estudiants, he pensat en el començament de El profesor, de Frank McCourt, MAEVA - Traducció: A. Pareja - Any 2006, i sobretot en la dedicatòria: A las próximas generaciones (...)
ResponElimina"Cantad vuestro canto, danzad vuestra danza, contad vuestro cuento".