Entren a classe i la mestra els explica una història fantàstica que parla d'uns éssers diminuts anomenats Nyitus.
"Els Nyitus, o nytus, nyítols o nitus són imaginats com unes cuques, petits com un gra de pols que entren per l'orella de la gent fins arribar al cervell. No maten, només es mengen la memòria i fan venir moltes ganes de dormir. Per això, a qui té molta son o mala memòria se li diu que té els nyitus".
- Ara feu-me un dibuix. Cadascú a la seva manera.- diu la mestra, i l'Alícia se'ls afigura molt petits, de colors i amb una pila de potes
Montserrat Medalla i Cufí
L'Alícia ja no té por (a partir de 8 anys)
CRIATURES FANTÀSTIQUES - Diversos Autors
Concurs ARC 2011 Contes infantils
Pròleg Josep Maria Aloy
Meteora
Amb la soneta que tinc avui i la fresqueta que fa fora, em sembla que els nyitus m'han vingut a visitar ! ;)
ResponEliminasi no escric aquests dos versos m'agafarà rampa...
ResponEliminadel poema TANTS DIES
de Segimon Serrallonga
Direm que el fred era feliç, i nou
el món vellós, i que la por moria.
.
és molt bonic. Ja no sé si vaig participar o no, en aquest recull. Potser amb dibuixet. Petonitus Nyitus;-))
ResponElimina