31/12/00 una data simbòlica, no només un final d'any, també un canvi de segle i de mil·lenni.
La Zeta està sola, com ho ha estat des de fa molts anys. Li hauria agradat poder compartir aquest moment tan especial amb algú. Parella, família, amics, mascotes o amb gent en general. Però això no era probable, com no ho havia estat des de fa molts anys.
Com a àpat té dues opcions sobre la improvisada taula: a la dreta una pastilla blava que acabaria per sempre més amb la seva solitud, la seva tristesa, la seva angoixa per sobreviure, dia rere dia. A l'esquerra una pastilla vermella que li aportaria els nutrients i l'energia necessària per continuar lluitant, dia rere dia.
La pastilla blava la tempta, és l'alternativa més fàcil, ràpida, definitiva. Però és una data simbòlica, un canvi de segle, de mil·lenni...I si aquest nou any és diferent? I si aconsegueix trobar gent, enamorar-se, tenir família, una mascota, una perspectiva de vida al cap i a la fi. És molt difícil, gairebé impossible, n'és conscient. Tot i així, no es pot rendir ara, després de tant de temps, no pot claudicar, encara no, no pot perdre l'esperança. Ha de seguir un any més, potser aquest any serà diferent, potser...
S'acosten les 12, falta menys d'un minut, 45 segons, 30, 20, 10, 5...
La Zeta agafa decidida la pastilla vermella, amb determinació. Se l'empassa acompanyada d'un glop d'aigua. Abans però ha fet un brindis per acomiadar-se del vell any i donar la benvinguda al nou.
—Adéu 3000, benvingut 3001! Que en el quart mil·lenni els meus somnis esdevinguin per fi realitat...
Pepa Bagaria
Un cant a l'esperança! Bravo! Bon cap d'Any a tots els amics!!
ResponEliminaPer una banda, l'esperança, per l'altra banda... continuem igual que sempre, la història es va repetint... m'ha agradat molt, Pepa!
ResponElimina