dimarts, 27 de desembre de 2016

Un fragment del relat de Matilde Nuri i Espona, del llibre He d'anar-me'n, de Cornèlia Abril











Voldria xisclar, fer evident les ganes d’esmena que tinc. O potser també, i encara més, la necessitat de desdir-me i ser llebre que corre i per art d’encanteri se’n va lluny, ben lluny, fins a on l’aire de cop i volta es torna net i es fa respirable. Aquí, dins la sala, tenim l’aire viciat, i em tapa…

Cliqueu ... He d'anar-me'n



4 comentaris:

  1. Un fragment vívid i potent d'un escrit molt especial. Bravo, Mati Cornèlia!

    ResponElimina
  2. POEMA, de Joan Brossa

    "És cert
    que no tinc diners
    i és patent que la major part de
    monedes són de xocolata:
    però si agafeu aquest full,
    el doblegueu pel llarg
    en dos rectangles,
    després en quatre,
    feu llavors un plec
    oblic amb els quatre
    papers i el separeu
    en dos gruixos,
    obtindreu
    un ocell que mourà
    les ales."


    Avui, 30.12.2016

    ResponElimina