dissabte, 28 d’octubre del 2017

Abismals- Silvia Armangué






Abismals- Silvia Armangué Jorba






Per canals esbiaixats d’un temps convuls
he volgut saber el que no m’ateny
i a esvorancs de l’immens món que ens hostatja
he trobat petges estranyes i sedes de capolls a la deriva,
en estats de fermentació violacis i assolats.
He nomenat aromes d’un segon
macerat olis en pistils i anemones,
escrit paraules blanes pels annals del pàl·lid devenir.
Ni una de les ínfimes formes s’escapa de la soledat
de la ferida, res s’allunya ja gaire de la mort.
I no sé respondre el per què glatir
comporta perdre i perdre,
més encara si has sabut quelcom de la dolcesa.
Els ocells petits s’arrauleixen tots junts,
estarrufats de fred, les nits interminables.
Els ocells petits no poden batre les ales
si no han trobat menjar, ni un altre pit plomat
on refugiar-se.  I aquesta inútil meva compassió
se m’ha embassat a dintre, i un gran animal informe
habita la carcanada on se’m ofega el cor.
Sembla que el paràsit també és digne de perviure
-          diu la Llei pútrida que regna
a les entranyes i a la pell de tots els que aquí som.

Oh, Déu dels animals abismals,

gran deu ser la teva espantosa joia.


Silvia Armangué Jorba

7 comentaris:

  1. Bé ho dius i així és: de l'abisme venim i a l'abisme tornarem (parafrasejo Raimon). Entremig, potser alguns trobaran compassió, però que no se'n refiïn.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Olga. Volia expressar la compassió que sento per les béstirs i per la nostra propia vida. I crec que la compassió potser és una fal.làcia, perquè no té utilitat i només debilita a qui la sent. El món real ( les lleis naturals) ens diuen que no hi ha ni justícia ni compassió, que perviu el més fort, o més taimat, el que no té una mirada de bondat pels altres. llavors, em pregunto. Tan valuosa és la vida?O, com un personatge, Mr. Quinn, d'Agatha Crystie, que diu: És la mort doncs tan gran mal...?
      Petons, amiga.

      Elimina
  2. Com que suposo que ja hauràs consultat les definicions de la paraula 'compassió', t'he de dir que jo les 'com-parteixo'.
    Les lleis naturals també contemplen la compassió, recorda-ho.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les lleis naturals no coneixen la compassió, Olga. N'hi ha entre mamífers de la mateixa espècie ( però no és habitual ), i en entorns socials, o sigui entre animals gregaris com nosaltres. Entre mares i fills, molt possiblement. No sé, Olga. Sento que la compassió és més una excepció que no pas la norma. Tan de bo pogués veure-ho d'altra manera, de veritat. Una abraçada.

      Elimina
  3. ui
    jo havia deixat un comentari que veig que no apareix... on el dec haver deixat?!

    ResponElimina
  4. més vegades de les que imaginem, podem fer algun gest per desparasitar...

    compassió, o utilitat de l'inútil?
    justícia, la dels homes?

    al final veus que sí, que hi ha compassió i que també hi ha justícia, potser en altres termes, convé tenir clar quins paràmetres defineixes
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs en termes generals naturals. La "justícia" humana és una figura lloable, però a la pràctica és un nyap. Ja el naixement a un lloc o a l'altre ( entorn, cultura, riquesa, pau o guerra) ens allunya de cap justícia. I la compassió,tal com la veig, és més un instint mare-fill, o un "acudit" entre molta prosa sense gràcia. Petons.

      Elimina