dilluns, 25 de setembre del 2017

Dona viva, dona morta - Montserrat Medalla




Fragment d'un escrit dedicat a l' àvia que no sabia llegir 

(···)

Aprendre de lletra, aprendre de lletra, com la mare de Déu de la cançó que jo mateixa cantava als meus petitons. Anar a costura, a aprendre de lletra. 

Se'm va negar, Senyor, si és que existeixes. 

Se'm va negar pel fet de ser una dona. Quin mal havia fet jo, naixent dona? 

Quin mal he fet, per haver de viure tot aquest turment? 

Jo no volia ser més que ell, només hauria volgut saber llegir, per poder distingir una ampolla de l'altra! i ara la Neus seria viva, pobrissona meva, viva! i seria al meu costat. I no permetria que no em deixessin veure els meus fills en aquests moments tan durs. 

Qui són, ells, tots plegats, per no deixar que els meus fills estiguin amb mi? Qui són?

El més petit de tots porta un ram de roselles... diuen que desvario! potser és que ho faig!

Montserrat Medalla
(L'àvia que no sabia llegir-- inacabat)





7 comentaris:

  1. quin poderio, oi! fer selecció a ull i a dit: tu sí, tu no
    i així ha anat la història
    .

    ResponElimina
  2. Aquest conte promet, Montse.
    Però una bona mestressa de casa, encara que no sàpiga llegir, coneix tot el que té al rebost o sota l'aigüera.
    Altra cosa és si va curta de vista, com la jaia de cal Teresic, que va veure que a les golfes havia caigut una de les botifarres posades a assecar, la va replegar de terra i la va posar a l'olla... i era un cagalló de gos.
    Salut.

    ResponElimina
  3. La esclavitud del hombre (como ser humano) por el hombre, que se materializa en sus mismos orígenes.
    Tal como ya reflejaba Aristóteles en su libro “Política libro I” en el capítulo “Esclavitud”
    …Es necesario convenir en que ciertos hombres serían esclavos en todas partes, y que otros no podrían serlo en ninguna.

    ResponElimina
  4. Pobre, pobre mare! Segur que en sap moltes, moltíssimes, de coses, a banda de no saber de lletra, però el seu pobre cor necessita als fills...els fills no hi són.
    Tal vegada el desvari li sigui amable, si fa que oblidi- el temps que sigui- la seva soledat.

    ResponElimina
  5. El més trist és que encara queden moltes àvies al món que no saben de lletra perquè algú ha decidit que no els cal, que no volen ser més que ningú, simplement ser. Que han perdut els fills i segurament també desvarien...

    ResponElimina
  6. Si lo comparamos con los ojos de nuestras acomodadas vidas (y digo acomodadas al compararlas con millones de personas que por no tener no tienen ni posibilidad de acceder a los alimentos mas básicos), me resultaría muy fácil echar balones fuera y quedar libre de culpa. Pienso que los derechos no solo hay que ganarlos, hay que saber mantenerlos, y es nuestra actitud ante la vida la que fomenta en parte los actos de los otros.

    Recuerdo a mis 10 años cuando en el colegio (que era mixto por el lugar en el que residía) dieron por finalizada la formación a las niñas y nos dijeron que si queríamos continuar estudiando en el centro, nuestros padres deberían dar por escrito su aprobación. Yo tuve la suerte de que mis padres, aun con el sacrificio económico que en aquellas fechas representaba no se negaran a mis deseos, así que solo tengo palabras de gratitud hacia esa generación que aun viéndose privada del acceso a la enseñanza reglada, hicieron de la abnegación uno de sus principales valores.

    ResponElimina
  7. l'educació no és un festival
    dels exemples vitals vàlids aprenem més que no pas de la pesada retòrica instaurada a cada moment
    educar té més a veure amb ósmosis que amb instruccions

    ResponElimina