Se sentia nerviosa i emocionada. Va estalviar anys per comprar-lo i feia temps que ja tenia el bitllet. Encara més que esperava el moment de la partida. Avui el seu anhel es
convertiria en realitat.
Va arribar ben aviat a l'estació. De mica en mica es van anar sumant la resta de passatgers. Tots tan nerviosos i emocionats com ella, frisant per pujar. Tots apunt de tocar el somni amb els dits.
Va arribar ben aviat a l'estació. De mica en mica es van anar sumant la resta de passatgers. Tots tan nerviosos i emocionats com ella, frisant per pujar. Tots apunt de tocar el somni amb els dits.
El so de la locomotora els va fer saltar de l'excitació. D'una forma
ordenada varen ocupar els seus seients. En cinc minuts, el tren va partir. El viatge va transcórrer tranquil, el paisatge era preciós, el cel intensament
blau i la brisa que entrava per les finestres, deliciosa.
De cop, però, el tren va fer un petit giravolt i es va endinsar en un túnel. En
sortir, tot havia canviat. El cel era del color del plom, la temperatura havia
caigut en picat i una pluja persistent els va fer tancar les finestres a
córrer-cuita. La primavera s'havia transformat en tardor. El paisatge era el
mateix, però no era el mateix. A l'horitzó els esperava la foscor més intensa,
el més cru dels hiverns.
Mentre alguns decidiren seguir viatge, la majoria van voler baixar a la
següent parada. L'estació era igual a la seva, però no era igual. Just a
l'altra banda de l'andana, en direcció oposada, un altre grup de viatgers. Estaven nerviosos, però no emocionats. Eren exactament com ells,
però completament diferents. Àvids de llum, esperaven una locomotora que no arribava, un tren
que segurament no passaria mai.
Pepa Bagaria
Fotografia extreta d'internet: http://miriadna.com/preview/rail-way
Un enigma per resoldre. Una situació realment inquietant, la que planteges; fa una mica de basarda i tot. Has creat un clima.
ResponEliminaLa situació actual també fa basarda, oi? la qüestió és seguir o no amb el viatge...
EliminaGràcies Olga!
Sin duda es un micro-relato que incita a dejar volar la imaginación.
ResponEliminaLa imaginación no hay que perderla nunca!
Eliminala imaginació al poder, diuen
Elimina.
Sesació de llibertat, també d'incertesa...qui manega els trens? Quin passatger arribarà a la primavera i podrà quedar-s'hi...? Surrealista i màgic. Felicitats, Cat.
ResponEliminaGràcies Sílvia! potser la qüestió és: ens acovardim i baixem a la parada? o som valents i seguim camí, per molt fosc que sembli...
EliminaNo ens podem acovardir... jo continuaria! tot i que cal ser valent per no baixar i tornar a la comoditat. Un relat màgic, sí, i simbòlic!
ResponEliminaS'ha de continuar! potser el viatge serà llarg per sortir de la foscor, però baixar-se tampoc és cap garantia de tornar a trobar la llum... Gràcies Montse!
ResponElimina