divendres, 1 de setembre de 2017

Sovint - Matilde Nuri




sovint un mosaic format per tessel·les
nosaltres, peces petites i cúbiques
potser també unes braves, quatre croquetes
bunyols de bacallà
pastís de formatge i cafè
la terra cuita estava ahir mullada
avui refresca
s'agraeix


6 comentaris:

  1. Aquest és el contrast, viu, proper, acostat, diari. No obstant, viscut alhora amb esperança i tristesa.

    ResponElimina
  2. Però les braves eixuguen algunes llàgrimes, perquè envien dolços al cervell delitós. I una conversa que no és conversa sinó desig de respir, i alegria, i una mica de pau i només faltava un pastís de formatge sense sucre però amb melmelada, o una crema catalana en una terrisseta...mmmm...i els rostres més amables de les dones que han viscut força, i que volen viure- i dansar, escoltar música, acollir, fer de pont i de punt de llum, i pintar i escriure- encara molts, molts dies més.
    Per molts anys, estimada Mati.

    ResponElimina
  3. Contrast, sempre: diferents vides, diferents pensaments, les mateixes ganes, però, de canviar coses i de seguir lluitant!

    Les braves i les croquetes hi ajuden (com també ajuden a fer els "mitxelins" més amples i gloriosos )

    Per molts anys, companya!

    ResponElimina
  4. Siempre recordaré las palabras de mi abuela cuando en mi niñez sufría algún percance y me caía, me abrazaba, me sonreía y me susurraba suavemente, no llores ahora, mejor dame una tus bonitas sonrisas y mañana lloraremos las dos juntas, yo le hacía caso y nunca llegó el mañana, siempre estuvimos en hoy... así que mi mejor sonrisa para ti en este tu día, amiga.

    ResponElimina
  5. Quin consol més entranyable que et donava la teva àvia, Carmen... El mal és que les àvies també marxen, però les podem 'escriure' i 'pintar'.
    Mati,¡per molts anys, i feliços!, amb croquetes o sense.

    ResponElimina
  6. és un plaer extraordinari mantenir una conversa amb vosaltres, hi hagi 'cocretas', ;), crema catalana o truita de patates, que també,
    sempre amb finesa de tracte
    donem per bo el que avui ens acontenta
    serà suficient per esperar a demà
    salut i força!

    ResponElimina