dimecres, 20 de setembre de 2017

EL VIATGE



Se sentia nerviosa i emocionada. Va estalviar anys per comprar-lo i feia temps que ja tenia el bitllet. Encara més que esperava el moment de la partida. Avui el seu anhel es convertiria en realitat. 
Va arribar ben aviat a l'estació. De mica en mica es van anar sumant la resta de passatgers. Tots tan nerviosos i emocionats com ella, frisant per pujar. Tots apunt de tocar el somni amb els dits.
El so de la locomotora els va fer saltar de l'excitació. D'una forma ordenada varen ocupar els seus seients. En cinc minuts, el tren va partir. El viatge va transcórrer tranquil, el paisatge era preciós, el cel intensament blau i la brisa que entrava per les finestres, deliciosa.
De cop, però, el tren va fer un petit giravolt i es va endinsar en un túnel. En sortir, tot havia canviat. El cel era del color del plom, la temperatura havia caigut en picat i una pluja persistent els va fer tancar les finestres a córrer-cuita. La primavera s'havia transformat en tardor. El paisatge era el mateix, però no era el mateix. A l'horitzó els esperava la foscor més intensa, el més cru dels hiverns.
Mentre alguns decidiren seguir viatge, la majoria van voler baixar a la següent parada. L'estació era igual a la seva, però no era igual. Just a l'altra banda de l'andana, en direcció oposada, un altre grup de viatgers. Estaven nerviosos, però no emocionats. Eren exactament com ells, però completament diferents. Àvids de llum, esperaven una locomotora que no arribava, un tren que segurament no passaria mai.

Pepa Bagaria

Fotografia extreta d'internet: http://miriadna.com/preview/rail-way








9 comentaris:

  1. Un enigma per resoldre. Una situació realment inquietant, la que planteges; fa una mica de basarda i tot. Has creat un clima.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La situació actual també fa basarda, oi? la qüestió és seguir o no amb el viatge...
      Gràcies Olga!

      Elimina
  2. Sin duda es un micro-relato que incita a dejar volar la imaginación.

    ResponElimina
  3. Sesació de llibertat, també d'incertesa...qui manega els trens? Quin passatger arribarà a la primavera i podrà quedar-s'hi...? Surrealista i màgic. Felicitats, Cat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Sílvia! potser la qüestió és: ens acovardim i baixem a la parada? o som valents i seguim camí, per molt fosc que sembli...

      Elimina
  4. No ens podem acovardir... jo continuaria! tot i que cal ser valent per no baixar i tornar a la comoditat. Un relat màgic, sí, i simbòlic!

    ResponElimina
  5. S'ha de continuar! potser el viatge serà llarg per sortir de la foscor, però baixar-se tampoc és cap garantia de tornar a trobar la llum... Gràcies Montse!

    ResponElimina