Abismals- Silvia Armangué Jorba
Per
canals esbiaixats d’un temps convuls
he
volgut saber el que no m’ateny
i a
esvorancs de l’immens món que ens hostatja
he
trobat petges estranyes i sedes de capolls a la deriva,
en
estats de fermentació violacis i assolats.
He
nomenat aromes d’un segon
macerat
olis en pistils i anemones,
escrit
paraules blanes pels annals del pàl·lid devenir.
Ni una
de les ínfimes formes s’escapa de la soledat
de la
ferida, res s’allunya ja gaire de la mort.
I no sé
respondre el per què glatir
comporta
perdre i perdre,
més encara
si has sabut quelcom de la dolcesa.
Els
ocells petits s’arrauleixen tots junts,
estarrufats
de fred, les nits interminables.
Els
ocells petits no poden batre les ales
si no
han trobat menjar, ni un altre pit plomat
on
refugiar-se. I aquesta inútil meva
compassió
se m’ha
embassat a dintre, i un gran animal informe
habita
la carcanada on se’m ofega el cor.
Sembla
que el paràsit també és digne de perviure
-
diu la Llei pútrida que regna
a les entranyes i a la pell de tots els que aquí som.
Oh, Déu dels animals abismals,
gran deu ser la teva espantosa joia.
Silvia Armangué Jorba
Bé ho dius i així és: de l'abisme venim i a l'abisme tornarem (parafrasejo Raimon). Entremig, potser alguns trobaran compassió, però que no se'n refiïn.
ResponEliminaBon dia Olga. Volia expressar la compassió que sento per les béstirs i per la nostra propia vida. I crec que la compassió potser és una fal.làcia, perquè no té utilitat i només debilita a qui la sent. El món real ( les lleis naturals) ens diuen que no hi ha ni justícia ni compassió, que perviu el més fort, o més taimat, el que no té una mirada de bondat pels altres. llavors, em pregunto. Tan valuosa és la vida?O, com un personatge, Mr. Quinn, d'Agatha Crystie, que diu: És la mort doncs tan gran mal...?
EliminaPetons, amiga.
Com que suposo que ja hauràs consultat les definicions de la paraula 'compassió', t'he de dir que jo les 'com-parteixo'.
ResponEliminaLes lleis naturals també contemplen la compassió, recorda-ho.
Una abraçada.
Les lleis naturals no coneixen la compassió, Olga. N'hi ha entre mamífers de la mateixa espècie ( però no és habitual ), i en entorns socials, o sigui entre animals gregaris com nosaltres. Entre mares i fills, molt possiblement. No sé, Olga. Sento que la compassió és més una excepció que no pas la norma. Tan de bo pogués veure-ho d'altra manera, de veritat. Una abraçada.
Eliminaui
ResponEliminajo havia deixat un comentari que veig que no apareix... on el dec haver deixat?!
més vegades de les que imaginem, podem fer algun gest per desparasitar...
ResponEliminacompassió, o utilitat de l'inútil?
justícia, la dels homes?
al final veus que sí, que hi ha compassió i que també hi ha justícia, potser en altres termes, convé tenir clar quins paràmetres defineixes
.
Doncs en termes generals naturals. La "justícia" humana és una figura lloable, però a la pràctica és un nyap. Ja el naixement a un lloc o a l'altre ( entorn, cultura, riquesa, pau o guerra) ens allunya de cap justícia. I la compassió,tal com la veig, és més un instint mare-fill, o un "acudit" entre molta prosa sense gràcia. Petons.
Elimina