dilluns, 19 de juny del 2017

Microrelat: El vestit adequat.



EL VESTIT ADEQUAT

Passejaven lentament.

El jugador de bàsquet, aquell dia, havia canviat les Converse per un vestit, americana i corbata. Imposava. La corbata feia joc amb la barba, color gris perla. Feia goig. Tenia, com sempre, la cara vermella.

El seu acompanyant no anava tan mudat, portava uns texans gastats i anava sense afaitar. Caminava sense esma. 

Anaven tan abstrets que no veien res. 

El jugador de bàsquet es va aturar per escoltar, en boca del seu amic, una sentència sobre la vida, sobre el temps, sobre allò que quan naixem ja ens hem d’anar preparant per a morir.

—Home, no exageris— digué el jugador a l’acompanyant — I  l'acompanyant caigué mort.

—Ho veus? He fet bé de vestir-me per al teu funeral.

-Montserrat Medalla i Cufí

novembre 2007
(arran d’un exercici literari
inspirat en un fragment de Mercè Rodoreda)



4 comentaris:

  1. Bon ritme! Però qui s'ha vestit "bé", no és el jugador, i no l'altre?

    ResponElimina
  2. Sílvia, tens raó, ho havia canviat perquè em semblava poc clar, però veig que encara havia quedat menys clar. Espero haver-lo esmenat, perquè el mort és l'acompanyant, no el jugador de bàsquet!
    De vegades amb els micros em faig uns embolics importants! Gràcies guapa, per fer-me'n adonar!

    ResponElimina
  3. Si es morien tots dos alhora, al cel s'haurien pogut retreure que l'un no anava vestit per al funeral de l'altre... conversa eterna.

    ResponElimina
  4. M'ha agradat molt. És un relat molt curt i original que no hi falta res, només el que ha dit la Sílvia.
    Una abraçada

    ResponElimina