un amargat genera amargures
no hauriem de ser apologetes dels fruits d'un atzar
una lluita que he tingut durant uns quants anys: la salut
una victòria: escriure
tinc un deute gegantí que no podré liquidar mai: amb un donant, a qui no conec
un generós genera generositat
em commou el vincle de la solidaritat
la millor manera d'agrair a un col·lectiu un gest d'ajuda és fer-ne abstracció i esdevenir enzim catalitzador en situacions similars
la lliçó magistral la rebem de qui obre la porta i assenyala un camí
un bon llibre promou la lectura
llegir potser implica alhora lligar caps i fer volar coloms
la qüestió que no podem obviar: segur que aquest que tenim és el millor de tot els mons possibles?
.
Matilde Nuri i Espona
Publicat al blog ...iescaig 1 març'15
Bons pensaments, m'ha vingut al cap un altre que suposo he agafat i transformat a la meva manera, perquè és una idea que ja campava en altres verals:
ResponEliminaQui dona ( atenció, tendresa, feina, temps...) als altres, es fa ric ( de pensament, de perspectiva, en paciència i voluntat)
Qui s'ho guarda tot per ell mateix, es va empobrint.
Bon dia, bona entrada!
gràcies, Sílvia
Eliminaés allò del 'jo, quanta fatiga', oi?, i en canvi el seu oposat és bastant millor per viure, més interessant i atractiu
.
Podries publicar un bon llibre d'aforismes, amb aquests models que ofereixes.
ResponEliminaEl dubte ens fa savis perquè aporta noves perspectives i cal que triem amb encert.
Però tot i no tenir-ne d'altre, aquest no és el millor món que he somiat.
no ho havia pensat mai, Olga, i ara que ho comentes, potser sí que podria 'publicar un bon llibre d'aforismes': gràcies!
Eliminacert, no tenim el millor món possible o somiat, però hi ha persones que el milloren, segur; per sort i satisfacció, en gaudim doblement!
.