dijous, 27 d’abril del 2017

Desistir de renunciar - poema


DESISTIR DE RENUNCIAR  publicat al blog '....i escaig' ( juny 2014)

     viatjar a la perifèria d'un arbre
on el terrer pròdig és confluència d'aigües
i el plor final, gratitud
      escriure, doncs, com sospitàvem
      esdevé lluita sense guerra
per què matar?  per a què morir?
si llegir és rellegir i un plaer a l'abast
     si els pensaments són
excepcional possibilitat de criteri
     ordre, serenor, treva, esguard
tenim la delícia a les mans
     tal vegada els dits potinejats
          intacte l'esperit


-Matilde  Nuri i Espona






6 comentaris:

  1. "La perifèria d'un arbre..." imatge suggestiva que descobreix mons circulars i explorables. Per entretenir-s'hi meditant que la fortalesa l'adquirim a base de lentitud.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. m'agrada la perifèria, molt més que el nucli central,
    els espins

    ;)

    ResponElimina
  3. M'agrada "els pensaments són possibilitat de criteri". M'agrada tot, el poema, però aquest vers en concret m'ha agradat més!

    ResponElimina
  4. Segurament, sí, gairebé natural, els dits, i el cos, potinejats i malalts, de trista malaltia que deu ser la vida...damunt l'esperit intacte. Oh, m'emociona molt!

    ResponElimina
    Respostes
    1. com una defensa de la innocència
      gràcies, per l'emoció
      .

      Elimina