Voldria xisclar, fer evident les ganes
d’esmena que tinc. O potser també, i encara més, la
necessitat de desdir-me i ser llebre que corre i per art d’encanteri se’n
va lluny, ben lluny, fins a on l’aire de cop i volta es torna net i
es fa respirable. Aquí, dins la sala, tenim l’aire viciat, i em tapa…
gràcies, Cornèlia
ResponEliminallebre
llibre
lliure
.
Un fragment vívid i potent d'un escrit molt especial. Bravo, Mati Cornèlia!
ResponEliminaPOEMA, de Joan Brossa
ResponElimina"És cert
que no tinc diners
i és patent que la major part de
monedes són de xocolata:
però si agafeu aquest full,
el doblegueu pel llarg
en dos rectangles,
després en quatre,
feu llavors un plec
oblic amb els quatre
papers i el separeu
en dos gruixos,
obtindreu
un ocell que mourà
les ales."
Avui, 30.12.2016
One day I'll fly away...
ResponElimina