HE D'ANAR-ME'N -
CORNÈLIA ABRIL
AMPUTACIÓ DIGITAL,
DE MATILDE NURI - fragment
El vent remou les branques altes del llorer. Sembla que vol ploure. De la secció de cordes, algú demana obriu la finestra, sisplau, fa molta xafogor i això ja es veu que va per llarg. Jo estic badant rere els vidres i veig com el cel s’encapota; poso la mà al manubri i quan faig el gest de girar la maneta, la veu formal del director m’obliga a rectificar. Noia, diu, no obris la finestra; entraria fressa del carrer; persones caminen per les voreres, ambulàncies traginen a prop del servei d’urgències amb les sirenes a tot volum; i no ens convé gens, el soroll.
Argument lògic,
penso, però potser escàs de raó. Portem vint minuts de llarga espera. A hores
d’ara ja hauríem de ser a la meitat de l’assaig. I en canvi ens distraiem només
afinant els instruments. En aquest moment, el director i el contrabaixista
continuen avaluant l’error textual que han detectat a la partitura. La
discrepància principal gira en torn al ritme de la seqüència final del tema: la
coda. Si per a l’un és clar que les obres menors convé acabar-les més aviat amb
una conclusió sobtada, per a l’altre, una sortida gradual resultaria força més
escaient i faria aconsellable revisar els arranjaments per a veus i per a
fustes i metalls. Perquè hem de procurar treure tot el que portem dins;
expressar el conscient i l’inconscient de l’ànima humana; som musicòlegs,
herois espirituals de l’època.